PUTA IRONIA

Us heu llevat mai tan calentes que us trenqueu les banyes mirant d’esbrinar la raó de tal estat d'excitament i no trobeu la causa del vostre deliri? I us pregunteu si no seran els efectes d'una primavera tardana de mes de novembre. Us pregunteu: Is winter the new spring? Potser són les hormones, que treuen el cap en els nostres cicles menstruals i ens canvien l'estat d'ànim, de maneres que amb prou feines entenem? O serà la lluna plena? Tampoc? Sabeu què? Que se me'n refot. Avui m'he llevat calenta i punt i els dies que em llevo així, si no tinc la sort de poder consumar el meu desig, soc un ésser altament combustible. Tot m'erotitza a uns nivells malaltissos. Tot. I us confesso que em preocupa. Avui, per exemple, he sortit de casa i m'he topat amb uns manobres que feien servir un d'aquells trepants enormes que foraden la calçada. Sabeu quins vull dir, oi? Un ferro de mida colossal, de forma cilíndrica, empès cap a dins la terra arbitrada per uns braços musculats que vibren al ritme de la màquina. Sense treva. Pa-pa-pa-tracatapapa... M'he quedat palplantada, incapaç de moure un sol múscul, alienada de la resta del món. El meu cos a mercè del pa-pa-pa-tracatapapa... No he pogut desviar la mirada en cap moment d’aquell acte de penetració i dels braços suats que compassaven el ritme frenètic del trepant. Us ben juro que se m'ha accelerat el ritme cardíac, un panteix agònic m’han portat a la hiperventilació i he hagut de recolzar-me a la paret, marejada i atordida, per no defallir. La humitat que ha amarat del meus cos ha tenyit el teixit de les calcetes i la incomoditat de portar les calces molles m’ha acompanyat la resta del dia. Quina vergonya ser enxampada in fraganti quan el manobre ha aixecat la vista i s’ha topat amb els meus ulls esbatanats fitant-lo d’una manera tan intensa, que el pobre home s’ha vist obligat a somriure. M’he espolsat l'atordiment pujant dalt de la bici i pedalant cames ajudeu-me fugint de la llavor del pecat i la lascívia, i del pa-pa-pa-tracatapapa...

A mig camí, un ciclista m’ha avançat. Vestia amb un mallot arrapat tot ell a la seva corporeïtat de marbre apol·línia, els seus glutis m’han deixat hipnotitzada talment com un partit de tennis. Ara pujava un, ara pujava un altre, ara pujava un, ara l’altre, un, dos, un dos, un, dos... I sant tornem-hi altra vegada amb el mareig, les taquicàrdies i l’ofec i no és que m’ofegui perquè soc fumadora i el mínim desnivell del 10% em facin treure el fetge per la boca, no. Era la visió d’aquell suculent préssec d’estiu fent malabars davant meu, temptant la meva carn dèbil a fer-li una queixalada. La salivera ha inundat la meva boca, que restava oberta, delectant-se en la meva pròpia suggestió del gust que tindria aquella queixalada. Només una, tastar-lo una miqueta per damunt del mallot, agafar-lo entre les meves mans i esprémer com si fes un suc d’estiu... Anava tan atreta pel vaivé d’aquelles natges rodonetes que m’hi he atansat massa i la meva roda davantera ha topat amb la seva, m’he posat tan nerviosa que el manillar m’ha tremolat i bicicleta i jo mateixa hem protagonitzat una caiguda sense precedents, pa-pa-pa-tracatapapa. El ciclista, aliè al meu desig s’ha acostat i m’ha preguntat si estava bé. Per què fan aquests mallots tan arrapats que marquen les protuberàncies generoses de qui els vesteix? El meu cos espaterrat al carril bici, i just a l’alçada de la vista s’erigia la columna dòrica sota el mallot. Sé que he contestat sons inintel·ligibles i que el noi ha marxat deixant-me per imbècil.

Pensareu que una caiguda d’aquesta envergadura em deu haver tornat al seny i a la serenor, a la placidesa de deixar l’escalfor enterrada. Doncs us equivoqueu. He hagut d’anar al taller de bicicletes, magolada per tot arreu. L’home del taller, vestit amb granota blava tacada de greix, encarnant a la pròpia pell un dels arquetips més semats de la història de la pornografia, ha aixecat la meva bicicleta com si estigués feta de cotó fluix i llavors el bíceps ha omplert tota la màniga, que semblava a punt de rebentar costures pel creixement del múscul. M’han començat a defallir les cames. Per si amb això no en tingués prou ha ficat dos dits dins d’un pot de cera, no qualsevol dos dits. Els dits. Els ha ben untat de matèria viscosa per introduir-la després dins del tub del seient fent moviments circulars. Ben endins, ben untat. Repeteixo. Moviments circulars. M’ha preguntat si tenia calor perquè, sense ni adonar-me, m’estava ventant amb el calendari de taula que tenia damunt del taulell. Potser millor que m’esperi a fora li he respost. Sortint he topat amb una bicleta d'exposició i hafet un efecte dominó amb la resta. Pa-pa-pa-tracatapapa.

Al vespre ja no podia més. El meu cos es trobava al límit de l’extenuació després de tot un dia de sensacions corporals tan intenses. He aprofitat la pau de després de sopar per tancar-me al lavabo. Estava tan lubricada que ni al Pornhub he hagut d’entrar. He tancat els ulls i he vist préssecs i ceres untuoses i trepants penetrant la terra i just en el moment en què estava a punt de culminar el meu desig, posar fi a la tortura de tot un dia d’escalfors, humitats i caigudes, s’ha sentit un terrabastall a casa que feia pa-pa-pa-tracatapapa i uns plors infantils just després. Puta ironia, puta vida.

Selkie