FOC

Què és realment l’amor? Tenim expectatives massa altes sobre aquest concepte? És moralment qüestionable separar el desig del romanticisme cinematogràfic pel que la societat sembla haver-nos educat?

Aquí el dia de St. Valentí no es celebra massa, no obstant, si us hi fixeu, fa temps que els anuncis de televisió i els aparadors de les botigues ens han immers en l’òptica ianqui ensucrada, que ens empeny a celebrar aquest dia, tot regalant caixes de bombons en forma de cor. Sí, cors i música romàntica per tot arreu. I, llavors ell et regala els bombons i et diu: “Feliç dia dels enamorats, t’estimo, reina”.

Un ram de flors presidia la taula i a sota plats exquisits es mostraven; un bon vi negre es llepava dins de copes grans, com a mi m’agraden; espelmes per garantir una il·luminació suficientment velada i música d’ambient sensual. Mentre la conversa tenia lloc me l’anava mirant i l’únic pensament que em venia al cap era de que mai abans cap home m’havia preparat un sopar tan romàntic. Tenia molta sort de tenir-lo. Era un home bell, amable i bondadós que m’estimava i que ho hauria donat tot per mi. Ho sabia pels ulls d’enamorat que em mostrava, de total entrega; deien: “Et miro i no em puc creure el que veig davant meu”. Innegablement em vaig sentir feliç i plena, o, feliç per sentir-me plena. Plena perquè tenia una parella estable de feia anys que m’estimava sobre totes les coses, i, per tant, què més podia desitjar jo de l’amor?

Quan portes anys en parella saps que un sopar així és el preludi d’una relació sexual anunciada i premeditada. La meva llenceria per a les ocasions especials era un indici més de que allò estava programat. Les carícies i apropaments sensuals m’agradaven, perquè eren coneguts, com els acords d’una cançó que predius que sonaran i et produeixen plaer en el moment exacte en que sonen. M’agradava mirar aquells ulls tant blaus d’estimació i sentir-me a casa.

Llavors em va posar d’esquenes i de quatre grapes i el seu sexe em va penetrar. La barba em va acaronar des del darrera i vaig girar la cara per mirar-lo als ulls, però jo els vaig tancar just llavors. Aquells ulls blaus lentament es tornaren d’un marró clar i melós; vaig notar com la barba que m’acariciava llavors el rostre era més rasurada i de sobte vaig identificar com la seva veu havia canviat: els gemecs eren d’un to molt més greu. Notava el frec del seu cos compacte i desconegut al llarg de la meva esquena, i recordo com el tacte de la seva pell m’estremia i com el foc ens cremava als dos. Em sentia tan aclaparada que vaig entregirar l’esquena i li vaig posar una mà sobre aquells bíceps, sobtadament forts, on la seva pell decorada per tatuatges es mostrava sense complexes ni tabús. Em va acariciar tota amb unes mans fermes i segures, i es va moure per entrar encara més en la meva profunditat; i vaig gemegar molt fort. Al respirar vaig ensumar aquell perfum extenuant que havia impregnat ja tot l’aire del meu cabell. Amb aquelles mans de superheroi em va girar la barbeta i m’orientà la cara als seus melosos ulls grocs i sibil·lins, i em va besar amb la passió copsada d’uns llavis inflamats, calents i setinats. Mai m’havia sentit tant excitada i el meu sexe es va tornar infinitament aquós. El seu, creixia dins meu cada cop més ardent i vaig tenir la sensació d’estar plena de veritat. Llavors, vaig notar el seu alè entretallat al meu coll i em va dir lentament a cau d’orella amb un to ronc: “Nena, escorre’t per mi”.

I em vaig escórrer seguint les seves dolces ordres tot propagant aquell foc candent; i mentre ho feia, vaig veure com els seus ulls grocs i brillants anaven esvaint-se fins tornar-se d’un blau inexpugnable; els tatuatges es destenyiren com si mai hi haguessin estat dibuixats i em vaig acomiadar del rastre d’aquella seva olor pertorbadora.

Potser no entenem bé què és celebrar l’amor i dubtem sovint d’on trobar-lo, o de l’encert del mateix. Potser vivim en una realitat o en una imaginació, o bé la imaginació ens porta a una nova realitat. Tant se val si ens sembla veure’l en l’estima o en el desig, o potser en les dues coses alhora. Encara que cadascú el cerqui en un sentit o en un altre, sense dubte, tots el busquem sedegosos en aquella que és la nostra font d’amor: els nostres més íntims pensaments.

Starlight