GATILLASSO

És la primera vegada que em passa, em dius mentre et masegues el membre, sense atrevir-te a mirar-me, amb una cara de xai degollat que faria plorar al mateix Satanàs.

Te’l mires només a ell amb tristesa soporífera, esperant amb impotència una reacció corporal que no arriba, la teva mirada suplicant busca un miracle que converteixi al teu fal·lus en una Torre Agbar, en un Sant Fèlix de granit i pedra amb duresa de diamant. Testimonio la vostra escena com si mirés un partit de tennis: fal·lus-tu-fal·lus-tu-fal·lus-tu i penso que només em falten les crispetes per acompanyar la peli que t'has muntat tu sol.

Hem començat la vetllada en el gènere de la comèdia, quan hem esclafit a riure alimentant a les carpes de l'Onyar amb la nostra saliva i hem fet empal·lidir a aquell pobre noi amb el salt que ha fet trontollar el pont de la Princesa; hem canviat de gènere a l'ascensor pujant al meu pis, les teves mans m'han agafat fort de les natges, la meva cama entre les teves fregant suaument l'entrecuix, el teu alè accelerat recorrent el meu coll i les meves ganes de tu s'han disparat a l'entrar per la porta, quan no hem arribat al llit i les ànsies de desig ens han fet despullar-nos al rebedor. Ho has convertit en un puto drama just quan començàvem amb el porno del bo i els teus dits premien amb la velocitat i potència justa el clítoris inflat, fora del capoll. En aquell moment m'has volgut penetrar, perquè ets un home i vols ficar-la i oh, sorpresa! El gènere ha canviat cap a un diàleg de ser o no ser. I jo, imagino al pobre penis entre bambolines, tremolant pel pànic escènic que suposa ser el protagonista principal d’aquesta gran tragicomèdia que hem creat. El pobre penis demana ajuda als altres membres de la companyia. Si us plau, avui no em feu sortir, que no em trobo bé, que he agafat fred, que l’edat, ja sabeu... que n’estic fins als nassos que tota l’obra depengui de la meva actuació.

M’apiado de la teva masculinitat fràgil i t’abraço i t’amanyago els cabells i et faig petons suaus i tendres perquè no et sentis pressionat. No només perquè ets una persona que agonitza al meu llit, si no perquè a mi, sincerament, me la porta fluixa la flaccidesa o rigidesa de la teva part del cos. Jo volia gaudir-te i que em gaudissis, que passéssim una bona estona explorant els nostres cossos deixant-nos endur pel desig i la luxúria, però només ets capaç de mirar-te amb pena i decepció.

Reconec el món en el que visc quan em dius: tranquil·la, que no té res a veure amb tu. Et confesso que això sí que m’emprenya. Que t’obsessionis pel protagonisme fallit del teu membre, ho puc passar per alt; que s’acabi el mambo perquè et sents frustrat amb les expectatives de motxilla patriarcal, també; però que tinguis la necessitat de consolar-me, com si això anés amb mi, com si la meva funció fos la de posar-te calent i aconseguir-te una erecció, per aquí ja no hi passo. No, rei. El teu “gatillasso” te’l menges tu amb patates.

Selkie