LA CITA DE LES DEU

Deixo els papers, desmanegats de qualsevol manera damunt la taula, quan m’adono que falten deu minuts per les 10h. No voldria fer tard a la meva cita amb tu. Abans de sortir escopetejada de l'oficina aprofito per mirar la imatge que projecto al mirall del rebedor i no voldria semblar agosarada, però diria que avui t’agradaré.

Quan arribo al bar ja hi ets. M’encanta la teva puntualitat anglesa. Vesteixes amb aquesta despreocupació que tenen les persones que tot els hi escau. Uns senzills texans i una samarreta que insinua uns pectorals poc definits. El cabell desordenat, de textura sedosa, convida a endinsar-hi la mà i tancar el puny atrapant els blens de pèl entre els dits per escurçar la distància entre tu i jo. 

Hi ha molt xivarri a la terrassa del bar i amb prou feines puc sentir què dius, només m’arriba la cadència de la teva veu vellutada. Diria que estàs explicant el teu cap de setmana en una casa rural i la imaginació se’m dispara imaginant-te vestit de llenyataire amb una camisa de quadres vermella i negra de franel·la, amb una destral a la mà esberlant troncs. Els bíceps se’t deuen insinuar a cada cop de destral i les gotes de suor deuen aparèixer incipients en el teu front per lliscar pel teu coll ample i seguir lliscant cos avall. La meva atenció es troba lluny de les teves paraules i m’he perdut la meitat del que estàs explicant, sóc un nàufrag a la deriva dels teus ulls, que semblen contenir tots els matisos de blau que existeixen al món. 

Beus un glop de cafè i una taca privilegiada d’espuma de llet t’embrut el llavi superior. El soroll de l'ambient es difumina i el món sembla anar a càmera lenta mentre et miro passejar la llengua humida, destre, sensual i comestible que llepa la petita taca del llavi molsut. En una mimesi que em delata llepo el meu propi llavi superior, atenta a la teva espuma que s’esvaeix boca endins. I, et confesso, que soc capaç d'imaginar-me discernir entre el gust del cafè i la teva saliva, dolç, salat, picant, calent i humit. Somrius tímidament, deixant entreveure unes dents blanquíssimes i, quan ho fas, dos clotets es dibuixen a les galtes i el rostre se t’il·lumina.

T’aixeques i no puc evitar repassar-te de dalt abaix sentint un calfred mentre imagino el teu cos insinuant-se sota la roba. Baixo la mirada nerviosa, quan a la taula del costat, m’enxampes mirant-te. Marxes del bar, acompanyat d’un grup de gent i aprofito per fer-te l’últim cop d’ull i acomiadar-me de tu.

Fins demà a les 10h.

Selkie