VOYEUR

Mirar sense ser observada, tafanejar, fer la xafardera, la trapassera, la que s’immisceix en vides alienes, l’espectadora d’una gran obra amateur. Que tiri la primera pedra qui no hagi presenciat voluntàriament un acte deshonest de penetrar en la intimitat d’algú, sense el seu consentiment.

Sí, jo també he sigut voyeur.

En la meva defensa diré que les cortines estaven prou descorregudes per poder observar, que era una nit d’estiu i la xafogor se m’havia instal·lat al cos d’una manera invasiva, que havia pres un parell de copes de vi blanc i que just estava al balcó fent una cigarreta quan m’hi vaig topar, com aquell que es troba un conegut per les Rambles el dia de Sant Jordi i no té més remei que aturar-se i prestar-li atenció.

El meu balcó donava just davant de l’habitació del veí. Tenia espatlles de nadador, calçava botes de muntanya i tenia nens caps de setmana alterns. Pel carrer ens saludàvem com bons veïns, però a diferència de la veïna del quart, que sabia el dia que li tocava paella, ell es refugiava en la intimitat que li donaven unes cortines vermelles que sempre romanien tancades. Fins aquella nit.

Una llum tènue em van fer entreveure el seu cos nu estirat al llit. De bones a primeres vaig tenir un moment de dubte. Una veueta em deia que no és correcte mirar descaradament a algú estirat en el seu propi llit, però la visió dels seus abdominals, com serralades per explorar, eren una temptació massa gran que atrapaven la meva voluntat, a més a més la cortina estava una mica descorreguda i la calor que desprenia el meu cos començava a propagar-se, irremeiablement, com un foc d’estiu, així que vaig agafar la cadira, em vaig omplir una altra copa i em vaig asseure a fer de voyeur.

Les seves mans van començar a acariciar-se els mugrons i mentre ho feia el seu cos, impulsat per un onatge suau i harmònic, es va moure al ritme d’una melodia sensual. Va ser un efecte mirall. Per damunt de la samarreta de tires blanca, sense sostens, el vaig imitar. Vaig portar la mà cap als mugrons, que es van posar erectes amb el tacte dels meus dits. Em vaig mossegar els llavis. Era allà amb ell. Es va portar un dit a la boca i el va llepar, així que jo també ho vaig fer. El gust salat de la meva pròpia suor, que era la seva, i sentir-me a designis de la voluntat d’un desconegut em van encendre. Vaig intuir que la mà de dits ensalivats baixava cap al seu membre, així que jo, des del balcó de casa, exposada a totes les mirades de mitjanit, vaig imitar-lo. Em vaig escolar dins les calcetes de cotó, sense presses, palpant els rissos que, rebels, s’erigien en el mont de Venus. Vaig tornar a humitejar els dits i vaig portar el fil de saliva cap a la meva font de plaer primària, el clítoris. Dits, saliva i òrgan de plaer es van trobar en un ball ancestral anterior a mi, anterior a nosaltres. El veí, aliè a la meva mirada, continuava amb uns dits prement el mugró, mentre els seus braços deixaven clar que prenien un ritme irreversible amb el compàs de dalt a baix, d’amunt i avall. I jo era allà amb ell. El sexe em fa salivera, així que vaig aprofitar-la per estirar un filet que sobresortia de la comissura dels llavis i amarar just el lloc on teixit i mugró es trobaven. I la samarreta va quedar molla i l’aureola marronosa es va transparentar pel damunt i els meus dits ballaven en aquesta dansa que em feia perdre l’oremus... Que em portava a... Que estava a punt de... Que em feia gemegar de... I vaig tornar a mirar la meva font d’inspiració... Que s’havia incorporat! Que em mirava fixament! Impertorbable, continuava sacsejant... Em mirava mentre es masturbava, perquè ara sí, ara sí que deixava al descobert un membre erigit i ferm a qui rendia tribut. La seva mirada encesa m’estremia. Ja no podia apartar la mirada mentre... Quan estava a punt de... Em venia un... Ens venia un... Vaig entreveure l’esperma que sortia disparat quan el meu úter vibrava i em portava a l’orgasme. El meu cos sacsejat per la tempesta.

I després de la tempesta, el mar en calma, la vergonya, el pudor. Vaig continuar amb els ulls tancats una estona. No m’atrevia a obrir-los. Quan ho vaig fer em va llançar un petó mentre corria les cortines.

L’obra havia finalitzat.

Selkie