ELS MALS AMANTS

Avui us porto una classificació de mals amants, amb el desig que pugui ser-vos d’utilitat per a les vostres eleccions presents i futures, una classificació que es basa en anys d’estudi de camp, en les meves pròpies i modestes investigacions empíriques, per culpa de les quals m’he emportat vàries frustracions. En dic un acte de sororitat, perquè cap de vosaltres s’hagi de topar amb un d’aquests mals amants. Comencem.

Amb el número ú tenim:

El perforador

Aquest mal amant és, sense cap mena de dubte, el més estès i comú dels mals amants que ens trobem avui en dia. Es regeix pels preceptes de la seva religió coitocèntrica, que tal i com indica el seu nom, posa a l'epicentre de qualsevol trobada sexual la penetració vaginal. Sé que moltes de vosaltres ara estareu pensant, però no són la majoria d’homes heterosexuals adeptes a la religió coitocentrista? I no us faltaria raó, però el que diferencia el perforador de la resta d’homes heterosexuals és que només coneix la penetració com a pràctica sexual. Posem-nos en situació. Esteu liant-vos amb un home que us provoca un desig inconfessable, els petons passen de textura sedosa de llavis suaus a humitat de saliva i llengües devorant-se, urgents i calentes. La respiració accelerada dels dos no deixen lloc a dubte: esteu excitats. Direm que els petons d’aquest home són bons petons, d’aquells que fan humitejar només amb el contacte del llavi, d’aquells que indiquen ser un bon preludi, un gran començament. En aquell moment, imagineu, vindran els pits, les mans agafant fort les natges, les estirades de cabell, la llengua a l’engonal marcant camins cap a la flor del desig, però en comptes de tot això, just en el moment en què les calces van fora ja la teniu dins, marcant el ritme de conill, dins i fora-dins i fora-dins i fora. Els perforadors tenen la convicció que, com a les pel·lícules, les dones sentiran un plaer inconmensurable només amb la presència del seu membre dins de la vagina fent moviments repetitius de dins i fora. Pels perforadors no existeixen els moviments de davant i darrera intentant arribar al punt G, de fet molts desconeixen la seva existència o pensen que és una llegenda urbana. Us podeu imaginar que, òbviament, tampoc tenen registrat el clítoris, qui necessita de l’estimulació de l’únic òrgan concebut pel plaer si hauríem d’arribar a un orgasme amb la penetració de conill, oi?

Val a dir, que vàries vćtimes de perforadors han intentat, en va, demanar i afegir altres pràctiques, afegir mans, llengües, dits, joguines, afegir més cos que genitals, però l’obstinació d’alguns d’aquests perforadors ha portat a la frustració i desolació més absoluta a moltes dones que s’han acabat mimetitzant amb nines inflables. 

En segon lloc ens trobem amb:

El peixater

Hi ha homes que s’informen sobre el desig i la sexualitat femenines. Homes que llegeixen on està el Punt G i que saben que el clítoris té més terminacions nervioses que els seus penis. Homes que no poden evitar explicar en públic, amb un mansplanning en tota regla, com d’important és conèixer la sexualitat femenina. Es desmarquen dels perforadors que practiquen una sexualitat fal·locèntrica i coitocentrista. De tant bé que fan les dissertacions dels punts erògens i de plaer femenins una acaba tenint la sensació, mentre els escolta, que coneixen el cos d’una dona millor que una mateixa i pensa que ha trobat una agulla en un paller, la pedra filosofal, el calze sagrat i es prepara en ment i cos per viure l’experiència del que s’imagina que serà una sessió llarga, sensorial i plaent, es prepara pels mugrons rígids amb el contacte d’una llengua experimentada, per la humitat que vessarà quan els seus dits destres trobin el punt G i l’estimulin fins a l’squirt, es prepara pel gran amant que aquest home diu ser.

I arriba el moment i les dents xoquen amb els petons més calents, les estrebades de cabell, lluny de ser sexys i enjogassades, fan mal, les dents es claven al coll deixant marca de mandíbula, talment com un segell porcí, els dits volen prémer els mugrons, amb tan poca gràcia, que sembla que sintonitzin una ràdio i la cirereta del pastís, després de no trobar el clítoris amb la llengua, és la introducció de dos dits a la vagina de manera tan obtusa i maldestre que a una li sembla que estan desbudellant un peix. Aquest és el modus operandi del perfil d’un peixater. El peixater és algú que no només no controla la seva força, si no que es veu tan lluny de necessitar ajuda que no escolta res del que li puguis suggerir, suau, a poc a poc, una mica més amunt, amb delicadesa, pots fer el putu favor de treure aquests dits maldestres de la meva vagina, si us plau, abans no em facis un hematoma intern?

Només espero que si en algun moment us topeu amb un peixater, que no sigui aprenent de guitarra i s’hagi deixat una ungla més llarga.

I ja per acabar, qui no s’ha trobat mai amb:

L’ejaculador precoç:

Aquest perfil de mal amant necessita de molta puntualització. Córrer-se ràpid no és un problema. Les dones no tenim un cronòmetre per medir el temps en què pot aguantar un home empalmat, ni el temps que triga en tenir un orgasme i ejacular. No tenim una llibreta on apuntem els temps rècord amb els amants que han passat pel nostre llit, ni posem en dubte la masculinitat fràgil de ningú quan hi ha gatillassus o l’ejaculació arriba als dos minuts. L’ejaculador precoç mal amant del que us parlo és el que ejacula als dos minuts i té tal mort cerebral i orgànica que l’impedeixen donar-nos plaer a nosaltres que ens hem quedat lluny, ja no d’arribar a l’orgasme, si no de sentir qualsevol tipus de plaer. En aquesta categoria hi ha aquells homes que són incapaços de sostenir el que ells viuen com un fracàs i com a molt es disculpen i justifiquen, donant per finalitzada la relació sexual. Hi ha ejaculadors precoços, que sabedors de la seva condició, compensen la seva rapidesa esforçant-se en donar plaer a l’altre abans no morin i, fins i tot, me n’he trobat algun que es sobreposa a la seva mort i un cop havent arribat a l’orgasme es dediquen a tu en cos i ànima. Suposo que s’entén que aquest tipus d’ejaculadors precoços no es troben en la categoria de mals amants.

Acostuma a passar, però, que els trets d’ejaculador precoç van estretament lligats als trets de perforador i la combinació dels dos trets suposa la mort instantània de qualsevol líbido, per no parlar dels danys emocionals inflingits a la pròpia persona: irritabilitat, ràbia, ira… Així que si us trobeu amb un perfil així, fugiu tan lluny com pugueu, abans no acabeu cometent algun homicidi.

Durant aquests anys d’investigació he de dir que també m’he creuat amb molt bons amants. Amants que gaudeixen de tu i del teu cos, amants humils que escolten què t’agrada i s’exciten amb la teva pròpia excitació, amants que et fan gemegar fins a despertar el barri sencer, amants que et diuen marranades a cau d’orella per posar-te més calenta, amants que només necessiten mirar-te per fer-te tremolar, que et fan callar amb un petó, que et devoren, que dominen i són dominats, amants, en definitiva que et fan sentir viva. 

Quan us creueu amb un bon amant us aconsello que l’aprofiteu tant com pugueu, l’espremeu, el gaudiu i tatueu a la vostra pell el record de les nits sense dormir, perquè és un fet sabut i constatat que els bons amants estan en perill d’extinció i mai sabeu quan us en trobareu un altre.

Selkie